Veure totes les notícies de l'Associació de Comerciants

Propostes als Partits Polítics per les eleccions municipals 2019


22/05/2019

PROPOSTES ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS  PEL PROPER EQUIP DE GOVERN QUE SURTI DE LES ELECCIONS  MUNICIPALS DEL  2019

 

Objectius:

 

  1. Impulsar la competitivitat del comerç local de proximitat.

  2. Mobilitat i aparcaments

  3. Escombraries

  4. Seguretat

  5. Urbanisme comercial i habitatge

  6. Simplificar la híper-regulació en el sector del comerç.

  7. Continuar amb la col·laboració publico-privada del comerç amb l’Administració.

  8. Incentius fiscals i dotació econòmica

  9. El prestigi de l’Associació de Comerciants i el comerç local

  10. Fires i Mercat municipal

  11. Reivindicar el comerç com a actiu del turisme local

Aquestes propostes es fan arribar a tots els partits polítics, amb la intenció que surti qui surti escollit en les properes eleccions hauria de tenir en compte.

 

1.- Impulsar la competitivitat del comerç local de proximitat.

  • Elaboració de polítiques públiques municipals que facilitin l’obertura de nous comerços, facilitant els tràmits administratius. Facilitar i promoure l’obertura de nous comerços per evitar la desertització comercial dels carrers i eixos del municipi; així com ajudar a progressar a aquells que encara resten oberts. La burocràcia tècnica no ha de ser un impediment sinó que s’ha de minimitzar al màxim. Donar valor als establiments antics i emblemàtics (Comerç, restauració o hostaleria) del municipi, amb la finalitat d’atraure nous consumidors.

 

 

  • Promoure amb sistemes tecnològics la accessibilitat als eixos comercials amb interès cultural, històric o singular ( zona Venècia, zona Carme, zona Rambla Barnès- St.Romà, etc..) fent arribar més visitants i augmentar el flux en aquestes zones. Posant en valor els  espais  d’interès culturals, històrics, costums amb conveniència amb   la restauració i la  hostaleria de cada zona.

 

  1.  La Creació  d’espais  comercials  específiques (tant des de la utilització galeries comercials com carrers)  des de l’Artesania, venda de  producte  fresc, com també la possibilitat d’instaurar espais per nous emprenedors ( ho tractem en un altre punt)

 

      2.-  A través de la  tecnologia  permetre  fer visites amb realitat augmentada per conèixer les diferents històries d’una part de la                   vila, amb un seguiment de les zones guiades de forma  digital,  que afectaria:

 

                    +  1.- Zona Venècia

                    +  2.- Zona de la Vila

                    +  3.- Zona del Carme + Zona Plaça Paris

                    +  4.- Zona Rambla Barnés

                    + 5.- Zona St. Pere – Torrentó – Narcís Fors

Aquesta proposta ha estat elaborada des de l’Associació  i treballada amb una empresa de Lloret.

 

  • Generar sinèrgies efectives entre plataformes de venda online i el comerç físic de proximitat (ex: click and collect a tenda física de productes comprats en altres plataformes online, per potenciar l’afluència de clients a les botigues de barri). Tenint en compte que molts residents viuen en urbanitzacions els hi hem de facilitar a banda de més aparcaments, i en la mesura que no tinguin transport, facilitar un sistema de enviament dels productes als seus domicilis.

 

2.- Mobilitat i aparcaments

 

          Habilitar més places d’aparcament  

  • En breu ens trobarem que haurem de cercar alternatives d’aparcament per una intensificació del trànsit rodat en el nostre municipi  aquestes alternatives es poden trobar fora de la trama urbana consolidada amb la construcció de nous aparcaments el que comportarà que per apropar-se al centre de la població s’utilitzarà altres sistemes de transport alternatius als que tenim actualment.
  • Per altra banda els barris com Fenals i el Rieral es poden veure beneficiats el que permetrà buscar espais per la construcció d’aparcaments subterranis que ajudin i que donin més dinamisme als establiments  d’aquestes zones.

 

  • Així mateix la possibilitat d’una transformació de la façana marítima comportarà la regulació del trànsit rodat en aquesta zona, per aquest motiu serà convenient buscar alternatives d’aparcaments, com també advertir que d’acord amb la època de l’any una disminució o restricció del trànsit pot comportar menor flux de vianants. (Aparcament Jacint Verdaguer)

 

  • En la zona de Can Carbó fa que hi hagi la necessitat de repensar l’aparcament en superfície per transformar amb  una densitat de població de 270,95hab/Ha  en una superfície de 10,19Ha ( si es suma Can Baell i Mas Ballel i els veïns de Roca Grossa que en molts casos és una zona de servei i compra per aquesta urbanització, ja que aquesta zona disposa de diferents establiments amb alimentació fresca i  l’accés a la urbanització  a través d’aquest barri,  ajudaria a activar més aquesta zona comercial, pel que també es suggereix una millora als accessos.

 

 

  • Pel que fa a la gestió de places en aparcaments actuals, seria convenient utilitzar els sistema de bonificació que properament els comerciants podran  fer als seus clients a través  de l’aplicació  Aparcare que s’utilitza en la zona blava,  per aplicar-ho en tots els  aparcaments  públics tant de superfície com soterranis.  La  proposta  de la bonificació a través d’un sistema proporcional a les compres  ha estat gràcies a les gestions que des de fa tres anys estem fent des de l’Associació de Comerciants per fer que els comerciants puguin bonificar als seus  clients que aparquen  i compren a Lloret.

 

  • Des de fa temps portem reivindicant la construcció en el Passeig Verdaguer d’un aparcament soterrat amb la intenció d’afavorir comercialment tots els establiments de la zona (totes les activitats econòmiques d’aquesta zona).

 

3.- Escombraries  

 

  • Introduir sistemes de retorn dels envasos com el que s’està fent en altres poblacions, aquest tipus de retorn en màquines que  es poden incentivar amb tiquets per fer despeses en establiments de qualsevol  zona de Lloret. La Fundació Retorna (Rezero) implementa aquesta mena d’accions com les que s’han dut a terme a Mallorca.

  

  • Impost dels serveis escombraries proporcionat a la quantitat d’escombraries que generen els establiments i no  per la seva superfície. Incentivant i premiant les bones pràctiques en aquest aspecte. A través de la utilització de la tecnologia es pot gestionar la manera d’implementar sistemes que ajudin a premiar els comerços que facin una bona gestió dels residus.

 

4.- Seguretat

 

  • D’acord amb converses i reunions amb la Policia Local així com Mossos d’Esquadra i regidoria de comerç hem demanat que s’intensifiqui la presència d’agents de seguretat a la via pública (zones comercials amb més flux) com també amb mesures que ajudin a dissuadir els delinqüents. També hem demanat perquè arribi a altes instàncies  que s’afegeixi en el Codi Penal la vulnerabilitat del turista com agreujant en els delictes de furt i robatori.

 

  • El control a través de càmeres de vigilància, d’acord amb la legalitat, de les zones comercials seria un element dissuasori pels delinqüents.

 

 

  • En tots aquests casos les actuacions delictives es remeten als jutjats i són aquests els que fan complir les sancions pertinents, per aquest motiu s’ha de continuar insistint en l’enduriment de les penes per això necessitem el suport del consistori, entre altres, perquè emplacin a altes instàncies les demandes per modificar les lleis.

 

  • Emplacem al consistori que faci els esforços necessaris per retornar els Mossos d’Esquadra a la comissaria de Lloret, d’aquesta manera tindríem un reforç més ampli en els carrers comercials conjuntament amb la Policia Local.

 

  • És essencial permetre al comerç local operar en condicions de lleial competència, en aquest sentit, esdevé imprescindible que des del Consistori el compliment de les regles i normatives establertes, han de respectades per tots aquells operadors del sector, procurant així per la responsabilitat global, l’ordre i la legalitat, productes falsificats així com el no compliment de les normes bàsiques de consum provoca que hagi establiments on es fa un competència desigual i en molts casos la queixa dels visitants repercuteix a la resta d’establiments.

 

  • En punts concrets del municipi ens trobem amb tipologies de venda ambulant il·legal, ocupació il·legal de la via pública. Aquests dos punts a banda de ser un problema per la resta de comerciants,  deteriora  la imatge del nostre municipi.

 

5.-  Urbanisme Comercial i habitatge

 

  • Constantment ens estem trobant que la majoria de reformes dels carrers no es veuen des de l’òptica de l’Urbanisme Comercial. Entenem que en totes les adaptacions que es fan en matèria d’urbanisme manca la sensibilitat alhora de crear zones amables per la compra.

 

  • Des de la projecció de les voreres, la creació de zones chicanes per reduir la velocitat dels vehicles i l’aprofitament d’aquest espais per afegir mobiliari urbà, com també aquesta inclusió de mobiliari urbà a la resta dels nous carrers amb la eliminació de pivots que creen una circulació invertida que fomenta la velocitat dels vehicles, s’hauria d’acompanyar  de faroles, bancs, papereres, testos amb flors,  arbrat adequat a la zona, bandes reductores de velocitat adaptades al soroll, etc... Tots aquest elements fan que els carrers siguin molt més amables i afavoreix la compra.

 

  • Preveure que les obres en els eixos comercials tant per part de l’administració com per privats ( en el cas dels enderrocs)  afectin els mesos de menys ocupació. Entenem que les  obres es fan per millorar i sempre és una bona manera de posar al dia tant els carrers com els edificis però el període d’execució de les obres ha d’estar controlat perquè afecti el menys possible el dia a dia de les activitats econòmiques dels eixos comercials.

 

  • Un dels problemes que es troba el Nucli Antic és la falta de residents tot l’any. Més residents permetrien dotar els carrers de més comerç especialitzat durant tot l’any. Per aquest motiu des de l’Associació de Comerciants  es va plantejar, en la l’elaboració del  Pla Estratègic del nostre municipi, opcions per cercar la millor manera d’incentivar aquest aspecte. Una de les opcions que va sortir en la taula de treball on preníem part amb altres dos membres de l’administració  va ser la de l’Oficina de l’habitatge.

        

 6.- Simplificar la híper-regulació en el sector del comerç.

 

  • Qualsevol nova regulació d’àmbit municipal, o modificació de la ja existent, ha de fer-se sota el criteri de la Recomanació Europea de la Small Business Act, és a dir, pensant en petit primer, avaluant l’impacte que tindran les noves mesures pel sector del comerç local de proximitat, i justificant-ne la seva aplicació una vegada aprovades (sobre tot, en matèria urbanística).

 

  • Les polítiques públiques limitadores i restrictives (moratòries, plans especials, plans de mobilitat,ordenances de mostres comercials, ordenances de terrasses, etc.) hauria de comptar amb la participació de les principals associacions de comerciants, gremis sectorials i patronals més representatives, per avaluar-ne l’abast, la conveniència i l’afectació de les mateixes.

 

 

  • En la mesura de les competències que li siguin d’atribució als Ajuntaments, cal incentivar la creació d’un sandbox normatiu, que permeti la modernització del model de comerç tradicional, sense perdre els valors substancials d’aquest, adaptant-lo a les noves necessitats dels consumidors i dels professionals del sector. La finalitat d’aquesta iniciativa és, per un costat, generar aprenentatge i coneixement per part de l’administració i dels agents interessats en relació a l’aplicació de les noves tecnologies en el sector, i per l’altre, poder observar els comportaments, l’adaptabilitat, les externalitats negatives i positives, i finalment poder dissenyar una regulació que sigui adaptada a la realitat que necessita el sector i el territori on opera.

 

 

        7.-  Continuar amb la  col·laboració publico-privada del comerç amb  l’Administració

 

  • L’Associació de Comerciants, en tant que entitat amb un profund coneixement del sector que representa, ha de poder participar en el procés d’inspecció ex post, de les declaracions responsables d’obertura de locals, per garantir el compliment de la normativa aplicable i poder assessorar als comerciants envers la mateixa. La figura anàloga hauria de ser similar a les ECA (Entitats Col·laboradores de l’Administració).

 

  • Haurem de garantir i facilitar la possibilitat de desenvolupar les Àrees de Promoció Econòmica (APEUS) en funció del que s’estableixi a la normativa aprovada amb rang de llei a tal efecte a Catalunya. Demanarem a l’Ajuntament de Lloret la garantia en  la prestació dels serveis municipals, en aquestes àrees, sense reduir-ne ni la seva freqüència ni la seva qualitat.

 

 

    8.- Incentius fiscals i dotació econòmica

 

  • Promoure i dissenyar incentius fiscals per millorar la competitivitat del teixit productiu dels municipis, així com la bonificació de l’IBI com a mesura per motivar l’obertura de nous establiments comercials en nuclis urbans dins de trama urbanística consolidada. Tot i així s’ha de limitar l’ús de grans i mitjanes superfícies que tot i estar dintre la trama urbana de la població ja que únicament generen accions úniques  recurrents  a un espai únic, sense que hagi cap mena de sinèrgia amb els eixos comercials de les zones properes.

 

 

  • Dotació econòmica suficient per les regidoria de comerç, amb la finalitat de poder invertir en la competitivitat del comerç local de proximitat (mitjançant plans d’actuació i programes de subvencions), en tots els seus aspectes; considerant així el sector del comerç com un element essencial i vertebral per lloret , tant per la seva activitat econòmica com per la seva funció social.

 

 

  • No limitar els sol·licitants, en els plecs de condicions de les subvencions municipals de comerç, a aquells que tinguin local comercial a peu de carrer (sempre i quan compleixin els mínims d’exigències en matèries de consum) sinó també incloure altres modalitats de comerç i serveis que puguin no reunir aquest requisit (p. ex. Perruqueries i/o centres d’estètica, regulats com tals i que es trobin en principals o entresòls de finques com també tallers mecànics, acadèmies d’idiomes, etc..).

 

  • La creació d’un Eix de Negocis que esdevingui un viver d’empreses i un espai de motivació i acompanyament a l’emprenedor. Aquest eix  ha d’incloure   la creació d’un espai coworking  per noves empreses i emprenedors que podria estar situat en l’edifici del Mercat Municipal, també com  centre de formació per empreses i treballadors Hauria d’haver la intenció de cercar la viabilitat i la transformació de les galeries comercials com ara les  Galeries Areny, Centre Modern, i espais del Centre Comercial Carabela zones  per la inclusió de nous emprenedors ( de qualsevol àmbit) que estiguessin formats en aquest eix de negocis.

 

 

 

9.- Prestigi de l’Associació de Comerciants i el comerç local

 

  • l’Associació de Comerciants és una  entitat  interlocutora vàlida  amb l’ Ajuntament de la mateixa manera que és una entitat que aporta idees, propostes  i treballa en pro dels seus associats i per tant en millorar comercialment Lloret, que la majoria dels casos es beneficien els altres establiments no associats, per tant  hauria de ser  part indispensable  en els  processos de decisions dels consistori en qualsevol matèria que afecti directa o indirectament als comerciants.

 

  • Co-dissenyar projectes entre l’Ajuntament i l’Associació de Comerciants per garantir el relleu generacional. És essencial atraure a les noves generacions al sector del comerç que, evidentment, haurà de reinventar-se en molts àmbits, però que en cap cas Lloret  ho pot perdre.

 

 

  • Elaborar i proporcionar formació sobre els nous llocs i models de treball que estan sorgint en el sector del comerç, i que estan apareixent arran de l’aplicació de les noves tecnologies.

 

  • Promocionar ( a nivell municipal, nacional i internacional) els casos d’èxit de negocis comercials locals i basar les polítiques públiques en l’especialització dels comerciants, la qualitat dels productes, la digitalització dels models de negoci i l’atenció al client (i servei postvenda).

 

 

 

  1. Fires i  Mercat municipal.

 

  • S’ha de reforçar la centralitat del mercat municipal  dintre de l’oferta comercial de Lloret. El mercat ha de trobar la seva singularitat en una població turística de Lloret, on els principals operadors, els paradistes, han de poder decidir cap on volen anar amb el suport de l’Ajuntament.  Fins i tot en el cas de plantejar un canvi de localització del Mercat Municipal hauria  de ser un emplaçament idoni perquè pugui donar rendibilitat tot l’any, amb una visió més enllà del que és un mercat d’abastament de la població.  

 

 

  • Les fires han d’ajudar a complementar l’oferta de la població i en moments concrets però el que no poden fer és la competència, per tant, totes les fires s’haurien de efectuar amb consonància a les necessitats del comerç de la zona on es plantegin, fins i tot s’hauria de tenir en compte l’oferta de la zona. No té sentit fer fires en dissabtes com tampoc aprofitant els ponts ni festivitats. La política actual de les fires no té cap mena de sentit.

 

  • Les fires temàtiques ( Medieval, Americanos) han de deixar de dir-se FIRES, per passar anomenar-se amb altres noms però no com a fires. Aquestes accions  s’han de convertir  en promoció de la història de Lloret que ha de ser  l’eix d’aquestes accions i per tant la base de les animacions dels actes d’aquests   Les accions comercials que puguin acompanyar aquestes activitats s’han de preveure com una aportació des de l’artesania així com productes singulars que aportin valor a la resta del comerç.  Potenciar la cultura a través d’aquest esdeveniments així com  la identitat i el reconeixement dels mateixos lloretencs cap a la seva història i tradicions.   

 

  • S’ha de promoure la inclusió del producte autòctons i de proximitat com a complement de l’oferta turística de Lloret a través de col·laboracions entre gremis per poder potenciar tant els productes actòctons, comarcals o regionals.   

 

 

  1. Reivindicació del comerç com a actiu del turisme local

 

  • El comerç NO  ha de ser  una Secció  de l’Ajuntament, ha de tenir regidoria pròpia, com tampoc hauria de ser una regidoria prescindible per una equip de govern i tampoc com una  transacció fàcil ( o com un intercanvi de cromos). La desconeixença que des de fa anys del que significa el comerç tant des  de la dimensió, implicació  i transversalitat  en la activitat  de tots  els afers del poble, com demostren aquestes propostes, no pot ser el motiu prescindir d’una regidoria. De la mateixa manera que Cultura, Turisme, Urbanisme, per exemple,  no poden prescindir d’un regidor, en el cas de comerç ha de passar el mateix.

 

  • La Regidoria tant s’ha de complemementar o en tot cas hauria d’estar integrada amb turisme, ja que el comerç és un actiu del poble i com a tal ha de merèixer el corresponent tracte.

 

  • La promoció del comerç, tant en els esdeveniments com animacions,   ha de ser un element cabdal dintre la promoció turística del municipi. En aquest sentit Turisme hauria de ser la regidoria encarregada de la promoció de tots els esdeveniments  de la població, com a Promoció Turística, deixant la regidoria de Promoció Econòmica a promoure les empreses, la ocupació i la formació del món empresarial.

 

 

  • Per aquest motiu els principals gremis de Lloret : Comerç, Restauració, Viatges i Hostaleria haurien de crear una comissió, entitat publico-privada per la creació de nous esdeveniments on el centre d’atenció ha de redundar en l’aprofitament dels negocis de Lloret,  creant un calendari d’aquests esdeveniments  on la projecció no ha de ser únicament local si no aprofitant el caràcter internacional de la nostra població s’hauria  de promocionar  entre  els nostres mercats emissors.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Comparteix