En breu tindrem de nou pels carrers de Lloret els delinqüents habituals de cada any com segurament de nous que abans de delinquir tenen la barra de passar a saludar pels negocis, negocis regentats per persones que tenen famílies i a la vegada empleats que també tenen famílies, i per cada furt es deixen de percebre beneficis que ajuden tant a l’optimisme de l’empresari com a la compte d’explotació del negoci a final de mes, ambdues coses prou importants per mantenir una empresa i llocs de treball.
Hem de tenir en compte que no sempre es té la capacitat d'invertir en sistemes i en personal per prevenir els furts, com també la limitada capacitat per dedicar temps a les denúncies, possibles judicis, etc.
Tot i la falta d’efectius que cada any repetim que ens manca en les zones comercials, no treu la bona feina que fan els Agents de Policia Local de Lloret de Mar i els Mossos d’Esquadra destinats a vigilar les zones comercials, però la empar legal que tenen aquests impresentables topa amb aquesta bona feina dels agents. El fet no és que volem que vagin a presó, si no el que volem o demanem és que no entrin en els negocis.
Amb el nou Codi Penal, els multi reincidents ho tindran més complicat, esperem que així sigui ja que el furt no és una falta si no que ja és un delicte, com també el de supòsit agreujat aplicable a la delinqüència habitual.
A través de la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, es modifica el Codi Penal. Aquesta modificació, que entrarà en vigor l'1 de juliol de 2015, suposa la reforma més profunda efectuada en aquest Codi des de la seva aprovació el 1995. Amb ella es modifiquen 252 dels seus articles i se suprimeixen 32. A més, es reformen altres 18 articles de la LECrim, un de la Llei d'Indult, un de la Llei Orgànica del Tribunal del Jurat i s'afegeix una disposició a la Llei 23/2014, de reconeixement mutu de resolucions penals a la UE.
Una de les novetats és la supressió de les faltes i creació de nous delictes lleus (Llibre III CP)
Els delictes lleus s'han de substanciar d'acord amb el procediment previst en el Llibre VI de la Llei d'enjudiciament criminal anomenat "Judici sobre delictes lleus" (és l'anterior judici de faltes amb modificacions per adequar-lo a la nova categoria delictiva), a fi de reduir el nombre d'assumptes menors que, en gran part, poden trobar resposta a través del sistema de sancions administratives i civils.
Però els que realment ens poden afectar són aquells que protegeixen penalment el patrimoni, entenen com a patrimoni a la propietat d'un individu, independentment de com sigui que l'hagi adquirit. Des d'aquest punt de vista, l'individu pot ser ja sigui una persona natural o jurídica.
D’acord amb el preàmbul de la Llei, aquesta modificació té com a objectiu essencial oferir resposta als problemes que planteja la multireincidència i la criminalitat greu que ens trobem molt sovint. Amb aquesta finalitat es suprimeix la falta de furt, i s'introdueix un supòsit agreujat aplicable a la delinqüència habitual. Els supòsits de menor gravetat, que anteriorment es sancionaven com a falta, es regulen ara com a delictes lleus; però s'exclou la consideració de lleus de tots aquells delictes en els quals concorri alguna circumstància d'agreujament, en particular, la comissió reiterada de delictes contra la propietat i el patrimoni. D'aquesta manera, se solucionen els problemes que plantejava la multireincidència: els delinqüents habituals anteriorment eren condemnats per meres faltes, però amb aquesta modificació podran ser condemnats com a autors d'un tipus agreujat castigat amb penes d'un a tres anys de presó.
Es modifica el catàleg d'agreujants específiques del furt, també aplicables als delictes de robatori amb força en les coses, i s'inclouen els supòsits d'aprofitament de la situació de desemparament de la víctima, multireincidència delictiva, utilització de menors de setze anys i comissió del delicte per membre d'una organització o grup criminal, dedicats a la comissió de delictes de la mateixa naturalesa.
En qualsevol cas, per raons de seguretat jurídica i de major precisió possible en la descripció penal, es manté el límit quantitatiu per a una clara delimitació entre el nou delicte lleu de furt i el tipus bàsic.
Es modifica la definició de robatori amb força, que passa a incloure els supòsits en què la força s'utilitza per abandonar el lloc amb el botí (el problema habitual es plantejava en els supòsits de desactivació dels sistemes d'alarma des de l'interior del lloc ). I s'inclou un nou supòsit agreujat de robatori amb força determinat per la manera de comissió (butrons, allunatges) o la gravetat dels danys causats.
Es regula com a supòsit agreujat el robatori amb violència comès en establiment obert al públic, que anteriorment no existia.
S'agreugen les penes per furt, robatori (Articles 234, 235, 235 bis, 236, 237, 240, 241,242CP) també els delictes d’estafa i apropiació (244, 246, 247, 249, 250 CP) tot i que entenem que ara mateix ens afecten més els primers delictes, que és amb els que ens centrarem.
Els delinqüents habituals ara podran ser condemnats com a autors d'un tipus agreujat castigat amb penes d'un a tres anys de presó, l'article 234, que queda redactat de la manera següent:
«1. El qui, amb ànim de lucre, prengués les coses mobles alienes sense la voluntat del seu amo serà castigat, com a reu de furt, amb la pena de presó de sis a divuit mesos si la quantia del sostret excedís de 400 euros.
- S'ha d'imposar una pena de multa d'un a tres mesos si la quantia del sostret no excedís de 400 euros, excepte si concorre alguna de les circumstàncies de l'article 235.
- Les penes que estableixen els apartats anteriors s'han d'imposar en la meitat superior quan en la comissió del fet s'haguessin neutralitzat, eliminat o inutilitzat, per qualsevol mitjà, els dispositius d'alarma o seguretat instal·lats en les coses sostretes. »
Es modifica el catàleg d'agreujants específiques del furt, també aplicables als delictes de robatori amb força en les coses. l'article 235, que tindrà la redacció següent:
«1. El furt serà castigat amb la pena de presó d'un a tres anys:
1r Quan se sostreguin coses de valor artístic, històric, cultural o científic.
2n Quan es tracti de coses de primera necessitat i es causi una situació de desproveïment.
3r Quan es tracti de conduccions, cablejat, equips o components d'infraestructures de subministrament elèctric, d'hidrocarburs o dels serveis de telecomunicacions, o d'altres coses destinades a la prestació de serveis d'interès general, i es causi un menyscapte greu a els mateixos.
4t Quan es tracti de productes agraris o ramaders, o dels instruments o mitjans que s'utilitzen per a la seva obtenció, sempre que el delicte es cometi en explotacions agrícoles o ramaderes i es causi un perjudici greu a les mateixes.
5è Quan revista especial gravetat, atenent el valor dels efectes sostrets, o es produeixin perjudicis d'especial consideració.
6è Quan posi la víctima o la seva família en greu situació econòmica o s'hagi realitzat abusant de les seves circumstàncies personals o de la seva situació de desemparament, o aprofitant la producció d'un accident o l'existència d'un risc o perill general per a la comunitat que hagi debilitat la defensa de l'ofès o facilitat la comissió impune del delicte.
7è Quan l'delinquir el culpable hagués estat condemnat executòriament almenys per tres delictes compresos en aquest títol, sempre que siguin de la mateixa naturalesa. No es tindran en compte antecedents cancel·lats o que hagin de ser-ho.
8è Quan s'utilitzi a menors de setze anys per a la comissió del delicte.
9è Quan el culpable o culpables participin en els fets com a membres d'una organització o grup criminal que es dediqui a la comissió de delictes compresos en aquest títol, sempre que siguin de la mateixa naturalesa.
- La pena assenyalada en l'apartat anterior s'ha d'imposar en la meitat superior quan concorreguessin dos o més de les circumstàncies previstes en el mateix. »
En el cas del robatori, es modifica la definició de robatori amb força, que passa a incloure els supòsits en què la força s'utilitza per abandonar el lloc amb el botí, l'article 240, que queda redactat de la manera següent:
«1. El culpable de robatori amb força en les coses serà castigat amb la pena de presó d'un a tres anys.
- s’imposarà la pena de presó de dos a cinc anys quan es doni alguna de les circumstàncies previstes en l'article 235. »
- Es consideren dependències de casa habitada o d'edifici o local oberts al públic, els seus patis, garatges i altres departaments o llocs tancats i contigus a l'edifici i en comunicació interior amb ell, i amb el qual formin una unitat física.
S'inclou un nou supòsit agreujat de robatori amb força determinat per la manera de comissió (butrons, allunatges) o la gravetat dels danys causats.
- S'ha d'imposar una pena de dos a sis anys de presó quan els fets a què es refereixen els apartats anteriors revisten especial gravetat, atenent a la forma de comissió del delicte o als perjudicis ocasionats i, en tot cas, quan concorri alguna de les circumstàncies expressades en l'article 235. »
Es modifica l'apartat 2 de l'article 242, que tindrà el següent contingut:
«2. Quan el robatori es cometi a casa habitada, edifici o local oberts al públic o en qualsevol de les seves dependències, s'imposarà la pena de presó de tres anys i sis mesos a cinc anys. »
Confiem amb els nostres agents per aquesta bona feina que fan la mantinguin i els encoratgem a que ens ajudin a mantenir aquestes persones lluny dels nostres locals comercials al temps que demanem una vegada més molts més efectius policials.
Més informació: http://www.boe.es/boe/dias/2015/03/31/pdfs/BOE-A-2015-3439.pdf
Articles relacionats: http://www.granconsumo.tv/distribucion/distribucion-base-alimentaria-y-general/los-comercios-pierden-1600-millones-de-euros-an
